Foro de la Pobla de Vallbona

Atlas · Registrado: 19 Sep 2006 Mensajes: 138

el gran foc de garbons

4

Contemplaries, des del marge, el poble,
fumant a espai, silenciós, a gust,
amb un orgull recatadíssim de
pare que mira com les dones miren

el seu fill, com els homes miren la
seua filla, semblant el Russafí,
però no deixaries, per als segles
futurs, uns versos de dolguda gràcia,

sinó el silenci o tremolor de l'ànim,
tu que miraves des del marge el poble,
no el campanar de l'afamada alçària,

sinó teulades, galeries, murs,
les finestretes dels comuns, la calç
que el temps aigualiria a les façanes.

6

Li va pujar la llet amb fúria
febrilment vegetal -com quan al ventre
sentí la tralla seminal, calenta-,
un esdeveniment molt celebrat.

"Les té plenes", diria, sospesant-les,
la sogra, amb un orgull agropecuari,
amostrant-les a tot el veïnat.
Va criar als seus pits la seua filla,

posant-se un mocador damunt el pit,
si hi havia visita, o si se'l treia
de visita. La filla, en acabar,

es separava del mugró, que en l'aire
vibrava, encara, un punt; després, la mare
se l'espolsava abans d'abotonar-se.

36

D'un en un se n'isqueren els difunts,
calladament, entre les tombes gràvides,
i es concentraren a la porta del
cementeri, amagant-se entre els xiprers,

i circulaven entre els morts consignes,
subversives consignes ben xifrades,
mentre esperaven l'arribada de
l'enterrament del metge. Però el metge,

dins el taüt, es va apercebre, amb pànic,
de la proximitat del cementeri
i la subversió d'aquells clients,

i amb els peus i amb els punys trencà la tapa
i se n'anà corrents entre les vinyes,
i no parà fins arribar a Nàquera.

51

Em moriré escrivint els millors versos
de l'idioma català en el segle
XX, amb perdó de Rosselló i Salvat,
amb el permís de Pere Quart i Espriu.

Foix plorarà moltíssim en saber-ho
i inútilment intentarà un sonet,
l'únic sonet que li serà rebel
i mai no passarà del tercer vers.

Fuster, Ventura: no direu que no
us he avisat a temps. En els papers
faran elogis precabuts -oh, sempre

es necessita certa perspectiva.
Pensa en el nostre poble, i li demane
a Déu, una mort digna. Déu que ho faça.

92

L'orb, al raval, escolliria, encara
que no ho tenia decidit del tot,
mentre bevien i parlaven, nues,
pel menjador. Intentaria l'ama

interpretar el seu silenci august,
i en va seria, com passava sempre;
i es callaria, al capdavall, amb un
secret, dolgut, inexpressat disgust.

Les mans sobre els genolls, callava l'orb
mentre esperaven les xicones, sense
saber a quina triaria. I ell

trencaria el silenci finalment,
i decididament designaria.
"Aquella de la piga en una aixella".

103

Em posareu entre les mans la creu
o aquell rosari humil, suat, gastat,
d'aquelles hores de tristesa i por,
i ja ninguna amenitat. Després

tancareu el taüt. No vull que em vegen.
A l'hora justa vull que a Burjassot,
a la parròquia on em batejaren,
toquen a mort. M'agradaria, encara,

que alguna dona del meu poble isqués
al carrer, inquirint: "¿Que qui s'ha mort?"
I que li donen una breu notícia:

"És el fill del forner, que feia versos."
Més cultament encara: "El nét major
de Nadalet." Poseu-me les ulleres.

inici

l'ofici de demà

MÈS (fragment)

Fomentareu, per tots els mitjans al vostre abast, la meua mala fama post-mortem. En una lírica com la nostra, feta de patriarcalisme i gai saber, potser això siga ben convenient. Adduireu confusió o documentareu, tèrbolament i culta, els meus més insignificants versos, sempre entre dubte i indecisions. Direu, posem per cas, que hi ha sis bords al Grau que tenen tota la meua cara i tota la meua mala bava, i direu que mai no us duia el sou a casa i me'l gastava amb fragants cupletistes de suades aixelles i natges opulentes; com direu, també, la mala vida que us donava, a tu, dona, pegant-te potades i colps de puny, i a vosaltres, fills, no deixant-vos veure la televisió. Tindran, en tot cas, la impressió dolcíssima i emocionada que haureu descansat i pensaran que tot el que he escrit ho he viscut. Em fa una certa il•lusió.
Si us demanen algun autògraf meu, direu que no n'he deixat ningun: conscient del seu valor, els vaig deixar tots a casa de les meues diverses querides. Potser, així, entre tots, fem una bona i patriòtica obra. El nostre poble està més necessitat del que es pensa d'allò que en diuen males fames.
Tot això, hi insistesc, més per decència que per altra cosa. La veritat, l'amarga i dolça veritat, ens pertany únicament i estrictament a vosaltres i a mi.

zorro · Registrado: 05 Sep 2006 Mensajes: 942

--------------------------------------------------------------------------------

Vaya, parece que a los chicos del pspv no les gusta este foro y se dedican a escribir chorradas, fijate con las cosas que hay que comentar sobre el psoe y se dedica a copiar y pegar cositas, atlas hablemos de prevaricación o de ponerle el culo a ETA, o de la ley de educación para la ciudadania o de la ley de paridad, etc.............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. ¡UF! paro con los puntos suspensivos, no vaya a ser que se me queme el ordenador.
_________________
_________________
adeu nazionalistas